El professor de la UA, Adriano Campo Bagatin, ha format part de lequip de lInstitut dAstrofísica dAndalusia que ha fet la troballa i que ha sigut publicada en la revista Nature
Alacant. Dimarts, 17 doctubre de 2017
La revista Nature sha fet ressò en lúltima publicació els resultats del treball fet per lequip liderat per José Luis Ortiz, de lInstitut d’Astrofísica de Andalusia (IAA), sobre ocultacions destrelles per part dobjectes del sistema solar en el qual participa el professor de la Universitat dAlacant, Adriano Campo Bagatin, del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria de la Senyal i de lInstitut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i a la Tecnologia. de lEscola Politècnica Superior.
El treball fet pels investigadors ha permès descobrir la presència dun anell al voltant del planeta nan Haumea, lastre més desconegut dels quatre planetes nans que es troben en els confins del Sistema Solar, més enllà de lòrbita de Neptú, en un cinturó dobjectes compostos de gel i roques entre els quals destaquen quatre planetes nans: Plutó, Eris, Makemake i Haumea.
Els objectes transneptunians resulten molt difícils destudiar a causa de la baixa lluentor que tenen i a les enormes distàncies que ens en separen. Un mètode molt eficaç però complex resideix a estudiar les ocultacions estel·lars, que consisteixen en lobservació del pas daquests objectes per davant de les estrelles de fons (una espècie de petit eclipsi). Aquest mètode permet determinar les seues característiques físiques principals (grandària, forma, densitat) i ha sigut també emprat amb els planetes nans Eris i Makemake amb resultats excel·lents.
«Vam predir que Haumea passaria davant duna estrella el 21 de gener del 2017, i dotze telescopis de deu observatoris europeus van observar el fenomen assenyala José Luis Ortiz, investigador de lInstitut dAstrofísica dAndalusia (IAA-CSIC) que encapçala la investigació. Gràcies a aquest desplegament de mitjans hem pogut reconstruir amb molta precisió la forma i la grandària del planeta nan Haumea, amb el resultat sorprenent que és bastant més gran i menys reflector del que es pensava. També és molt menys dens del que es creia amb anterioritat i això soluciona algunes incògnites que estaven pendents de resoldre per a aquest objecte».
Haumea és un objecte curiós: gira al voltant del Sol en una òrbita el·líptica que tarda 248 anys a completar (en lactualitat es troba a unes cinquanta vegades la distància entre la Terra i el Sol de nosaltres), i la velocitat de rotació que té és de 3.9 hores, molt més ràpid que qualsevol altre cos de més de cent quilòmetres de tot el Sistema Solar. Aquesta velocitat va provocar a lorigen que Haumea tinga una forma el·lipsoïdal semblant a una pilota de rugbi. Gràcies a les dades publicades recentment, se sap que Haumea fa uns 2.320 quilòmetres en el costat més llarg, quasi igual que Plutó, però que no té una atmosfera global similar a la de Plutó.
EL PRIMER OBJECTE TRANSNEPTUNIÀ AMB ANELL
«Una de les troballes més interessants i inesperades ha sigut el descobriment dun anell al voltant dHaumea. Fins a fa uns pocs anys només coneixíem lexistència danells al voltant dels planetes gegants i, fa molt poc de temps, el nostre equip també va descobrir que dos petits cossos situats entre Júpiter i Neptú, pertanyents a la família dobjectes denominats centaures, tenen anells densos, fet que va ser una gran sorpresa. Ara hem descobert que cossos encara més llunyans que els centaures, més grans i amb característiques generals molt diferents, també poden tenir anells», destaca Pablo Santos-Sanz, també membre de lequip del IAA-CSIC.
Segons les dades obtingudes de locultació, lanell es troba en el plànol equatorial del planeta nan, igual que el seu satèl·lit més gran, Hi´iaka, i mostra una ressonància 3:1 pel que fa a la rotació dHaumea, fet que significa que les partícules gelades que componen lanell completen un gir al voltant del planeta en el temps en què aquest rota tres vegades.
«Hi ha diverses explicacions possibles per a la formació de lanell, per exemple, es va poder haver originat després duna col·lisió amb un altre objecte, o per lalliberament de part del material superficial a causa de la ràpida rotació dHaumea», apunta Ortiz (IAA-CSIC). Es tracta de la primera troballa dun anell al voltant dun objecte transneptunià, i mostra que la presència danells podria ser molt més comuna del que es creia, tant en el nostre Sistema Solar com en altres sistemes planetaris.